M’enganyaria a mi mateix si no acceptés que, una mica gran, ja sóc. Diguem que estic en l’edat en què ja hem de quadrar els comptes; ets el que volies ser? ,has aconseguit el que volies aconseguir?
Com a ciutadà,com a fill, com a pare, com a parella, com a persona. Suposo que ningú, siguent sincer, podrá dir que sí, he estat tot el que pensava ser.
Jo puc dir que he seguit sempre fidel a les meves conviccions.
Puc dir que, amb les limitacions d’aquesta societat que, en tot moment, intenta robar-te temps per donar-te el mínim. Sóc com jo volia ser. Internament, sóc la persona que vull ser i, cada cop sóc més lliure en quant a la societat.
A partir d’aquí, em sento com si hagués arribat al cim d’un turó i pogués veure amb molta més claretat el camí a seguir. Cansat del camí recorregut, però amb il·lusió i seguretat de poder veure el futur amb uns altres ulls.
Jo, de gran vull ser el mateix, però tenint temps per a fer tot el que encara em queda per fer.
Passada la meitat de la vida, el més important de la mateixa, és viure tant intensament com es pugui, cada minut del dia present.
Em aquesta societat el més car i més preuat es el temps,i quan en tens molt, a la joventut, no té n’adones. 
